Ja vaig amb retard i només és el dia 3, buff.... a més sabeu quan les coses no surten com vols exactament.... doncs això és el que ha passat amb aquesta samarreta.
Almenys l'aplicació reversa del gat si que m'ha convençut i a l'Emma també que li ha estat ensenyant a tothom que porta una Lola (des que tenim gat tots els que veiem es diuen Lola també).
Havia de ser una samarreta més aviat curta pensada per anar a sobre pantaló i ha quedat una mida com a mitges entre samarreta i vestit, en podríem dir mida túnica.
I les mànigues... enormes i no sabeu la mandra que em feia descosir-ho tot per tornar-ho a cosir. No us passa que desfer el que heu fet us fa ràbia? perquè a mi moltíssima!!!
I de cop la iluminació, no cal desfer la samarreta, només afegir una peça a les mànigues que les esmunyi com si fossin abombatxades, i ha funcionat!!!
De tant en tant el meu cap carbura bastant bé!.
A l'Emma li ha agradat que li he hagut de cosir les mànigues amb ella al costat dient "mama jastà", així que jo satisfeta del resultat final, a pesar de tot.
Comentaris
Ep, i quan surt a la primera i tot rutlla com la seda!? Això si que mola!! xD
Una abraçada!
la camisa ha quedat increible y super cuco!
aquests posts son molt tendres i m'encanten!!
petons y gracies per passar te
tati