dimarts, 28 de febrer de 2012

Pantalons de pana

 Bé... crec que us cansareu de veure pantalons i més pantalons! Però ja us vaig comentar que ja li he agafat el "tranquillo", i de moment em va genial per l'Albert petit.

A més aquests també són de reciclatge, fets a partir d'uns pantalons del seu pare que feia anys i panys que no feia servir, i ara a casa tot s'acaba tallant, je, je... he aprofitat fins i tot les butxaques del darrera aquesta vegada.
La veritat és que les he hagut de fer una mica més petites, l'Albert ja creix ja, però no tant.
I com que amb el repós que se suposa que haig de fer, busco coses per fer asseguda, també li vaig fer un detallet a les butxaques a mà amb un fil blau d'un color més claret.
 

També m'estic acostumant, sempre que puc, a fer genolleres, totes les mares amb nens més grans m'avisen que em cansaré de posar "parxes" als genolls així que si me'ls puc estalviar, doncs mira una feineta menys.
Aquests són de la mateixa pana en sentir invers al pantaló, discrets, i de moment útils, els està donant molta guerra i de forat cap (no cridaré gaire!).
 


I aquí el model en acció, creixent a un ritme desmesurat i fent-se tot un homenet i una  mica bitxo de pas!! Ja no em queda nadó, sort que es deixa amanyegar.
 

diumenge, 26 de febrer de 2012

Més cors!


Una faldilla per a la Rita! Si fos per ella tot el dia aniria vestida amb faldilles i vestidets, que hi farem ens ha sortit una autèntica princeseta (cosa que us puc assegurar que no ha heredat de la mare!).
 

És una faldilla senzilla un parell de trossos rectangles, un més llarg que l'altre amb una costura al darrera. La goma li dona aquesta forma més definida.
I a proba de bombes, la Rita és com un mico, i ara se li ha donat per probar amb els arbres, fins que caiguem suposo.
 

La tela ja fa temps que la vaig comprar a 1€ el metre, en vaig comprar bastanta pensant que alguna cosa en faria, doncs de moment ja n'ha sortit una fladilla.
Com que la Rita és dona de colors li he afegit un biaix vermell i una aplicació de polar d'un "corassón de melón", que diu ella. Sembla que amb el cor l'he convençut, el marró no és pas el seu color que diguem.
El jersei ja em costa posar-li, però les mitjes de coloraines li encanten!! Anem trampejant!!
 

Fins a la pròxima, ara ja tinc més fotos controlades, així que si els petits de la casa (incloc ja a l'Emma), em deixen podré anar escribint més sobint!