divendres, 14 de gener de 2011

Amic invisible



Una altra samarreta personalitzada, perquè veieu, que se'n poden fer infinites versions!! A casa de l'Albert la nit del 24  de desembre fem caga el Tió, i els grans fem l'amic invisible, que som molts i si no serien massa regals i es faria etern!
Aquest any em va tocar el Niko, un dels germans de l'Albert al que li agrada molt l'Eugenio, i l'Albert em va proposar de fer-n'hi una samarreta.
Al principi no ho veia massa clar, però quan vaig veure aquest dibuix em vaig decidir, ha quedat prou bé i el més important: al Niko li va agradar i evidentment ja l'ha estrenada (bona senyal).
Si en voleu encarregar alguna no ho dubteu, visiteu Marieta&Co.



També li vaig fer un pa, que és molt "panarra" ell, i a ultimíssima hora vaig acabar una bossa pel pa, més que res per poder embolicar el pa que ja tenia i perquè em va semblar una bona idea, tard, però una bona idea!!
Ja veieu, a casa hem tingut unes festes mogudetes, la màquina de cosir encara se n'està recuperant.

dijous, 13 de gener de 2011



Ara podreu comprovar algunes de les coses per les quals dic que he estat tan ocupada últimament, he tingut uns quants encàrregs extres a part de tots els regals de reis, tió, amics invisibles....

El primer un cabàs, haig de dir que últimament se m'ha donat per les flors, què hi farem, la primavera m'encanta!!!
Si us agrada no deixeu de visitar Marieta&Co

Unes mantetes de vetes per a la Jana.

Unes per l'Aleix i la Berta, cosins.


I aquestes per la Bruna, que em fan una especial il·lusió, i us preguntareu per què? Doncs senzill, aquest va ser el primer encàrreg que no era de familiars, amics, amics d'amics.... vaja m'estic liant. Va ser el primer encàrreg que no sabia la font per on venia (bé no del tot, ve del blog evidentment).
I a més mireu que m'ha enviat l'Anna, la mare de la Bruna:

Aquesta és la Bruna, el dia que va estrenar la manteta i s'hi va quedar adormida. No hi ha res millor que un client satisfet. I res més dolç que un nen dormint.
Moltíssimes gràcies Anna per enviar-me la foto i per deixar-me-la publicar.
Més endavant més!!!!
Si en voleu alguna, a la venta a Marieta&Co



dilluns, 10 de gener de 2011

Coulant de Xocolata


Potser no són les millors postres per depurar-nos de tots aquests dinars i sopars, però qui es pot resisitir a un coulant. Jo, ja us asseguro que no!
Fa temps em va entrar la ceba que havia de fer coulant i he anat fent experiments i barrejant receptes fins que n'he trobat una que ha funcionat amb tothom que l'ha provat, almenys els que l'han provat fins ara.

INGREDIENTS:
-250 gr. de xocolata fondant.
-225 gr. de mantequilla.
-150 gr. de sucre.
-4-5 ous.
-Una mica més de xocolata per fer una trampeta.

La recepta és d'alló més senzilla, només es tracta de començar barrejant la mantequilla (a temperatura ambient) i el sucre.
Quan ja quedi compacte s'hi afegeixen la resta dels ingredients menys la xocolata.
La xocolata s'ha de fondre (bany maria, microones o com estigueu acostumats a fer-ho), i s'afegeix ja al final.
Al forn ja calent a 220º-240º, durant 5-7 minuts, encara que sembli poc és suficient.


I com fer perqué quan hi clavis la cullera surti com xocolata desfeta de dins? Aquí teniu un parell de "truquillos" que a mi em funcionen molt bé:
-Per saber si està suficientment cuit i encara queda cru de dins perqué doni la sensació de cocolata fosa, el que faig és apretar una mica el centre del coulant, quan veig que el dalt ja sembla dur. Si tens la sensació que el dit rebota és que ja està.
-Una altra manera de no fallar mai, encara que es podria considerar trampa, és afegir al mitg del coulant una pastilla de xocolata. Així encara que et passis de cocció saps que sempre queda fos al centre. (No ho digueu a ningú).



I aquesta és la irresistible pinta que té un coulant recent tret del forn, amb una mica de sucre glas pel damunt queda espectacular!
Us haig de confessar que per aquestes festes m'he cansat de fer coulants per a diferents sopars i dinars i sempre he "triomfat". I el millor de tot és que si en sobren, cosa que no acostuma a passar, els podeu congelar.
Després només s'han de posar al forn una mica més, uns 10-12 minuts.
Bon profit i no us hi resistiu que acabareu caient.